Una cambra plena de llum, um petit cafè;
tothom vé per escoltar com toques
i a beure i ballar la nit sencera.
Sóc asseguda entre la gentada
i tanco els ulls,
somnio que em pertanys...
Però tu no saps pas,
tu ni tan sols saps que hi sóc, aquí.
[Tornada:]
Com voldria trobar-me entre els teus braços
com aquella guitarra espanyola,
i tu em faries cantar tota la nit
fins a l'albada.
Com voldria que m'abracéssis ben fort
com a aquella guitarra espanyola
la nit sencera, la nit sencera
seria la teva cançó, la teva cançó...
Captiva'm el cor amb cada nota que toques;
prego que em miris
i em facis un lloc al teu cor, potser un dia...
Desitjo ésser a qui acarones amb tendresa
mes tu no saps pas,
tu ni tan sols saps que existeixo!
[Tornada]
Seus entre la gent,
tanques els ulls
i somnies que sóc teu...
Malgrat tot, jo ni tan sols sé que hi ets, enllà...
M'agradaria tenir-te entre els meus braços, mon amor!
Sóc asseguda entre la gentada
i tanco els ulls,
somnio que em pertanys...
Però tu no saps pas,
tu ni tan sols saps que hi sóc, aquí.