Sota el cel de París
s’enlaira una cançó
és nascuda d'avui
al cor d’un noi
sota el cel de París
caminen els enamorats
la seva felicitat es construeix
sobre un aire fet per ells
Sota el Pont de Bercy (1)
un filòsof assegut
dos músics, uns quants tafaners
després la gent per milers
sota el cel de París
fins a la tarda van a cantar
l'himne d’un poble enamorat
de la seva vella ciutat
A prop de Nostra Senyora (de París) (2)
a vegades sorgeix la tragèdia
si però a Paname (3)
tot pot arreglar-se
Uns quants raigs
del cel d’estiu
l’acordió
d’un mariner
l’esperança floreix
al cel de París
Sota el cel de París
flueix un riu feliç
que endormisca a la nit
els trinxeraires i els pobres
sota el cel de París
els ocells del bon Déu
venen del món sencer
per xerrar entre ells
I el cel de París
té el seu secret per ell
Des de vint cinc segles està enamorat
De la nostra illa Saint Louis (4)
quan hi somriu
es posa el seu vestit blau
quan plou sobre París
és que és infeliç
quan és massa gelós
dels seus milions d’amants
fa reganyar sobre nosaltres
el seu viu tro
però el cel de París
no n’hi és molt de temps cruel
per fer-se perdonar
regala un arc de Sant Martí