Sóc pàl·lid so
que perd el do
en ser cantat.
Sóc la foscor més completa
del canelobre
més que apagat.
I s'escolta el fado.
Sóc un penya-segat a la mar revolta,
un lament que ara allibero
em crema els llavis.
Sóc uns ulls que busquen sort
que segueixen l'estrella del nord
pels astrolabis.
Sóc la mà que inverteix
un punt a l'est
per tu marcat.
Sóc per un instant
la consonància
del verb errat.
I s'escolta el fado