No té masses coses clares;
si veu problemes, passa de llarg.
Porta buides les butxaques
i el cor obert quan el sol se'n va.
Pren el camí de la lluna blanca;
dins dels seus ulls la podràs veure brillar.
La seva és sempre la nit més llarga:
no busca res que amb la mà pugui tocar!
[Tornada:]
Sota una estrella,
hi haurà algú sempre
que sigui com tu...
Que estigui perdut...
De dia, quan torna a casa,
compta en veu alta els minuts i els anys
i es mira els records com passen,
mentre s'espera a tornar a marxar.
Vol 'nar més lluny d'on els somnis néixen:
tren de l'amor que no sap si pararà.
No entén perquè tot va tan de pressa;
per cada tren que perd un somni morirà!
[Tornada:]
Sota una estrella,
hi haurà algú sempre
que sigui com tu...
Que estigui perdut...
[Instrumental]
[Tornada:]
Sota una estrella,
hi haurà algú sempre
que sigui com tu...
Que estigui perdut...