Sota el pont de Lió
una dama hi rentava;
captiva és d’un senyor
qui la té empresonada.
Oh de sota el pont de Lió...
De dins l’escuma ix
un peix d’ales daurades,
Caterina fa un bot...
- «No temeu gentil dama!»
Oh de sota el pont de Lió...
- «Si volguéssiu fugir,
poseu un peu dins l’aigua
i es desfarà l’encís
que ara us lliga les cames.»
Oh de sota el pont de Lió...
I al cap d’un momentet
El senyor l’ha cridada:
- «Valga’m Déu, Caterina,
al riu se n’és llençada!»
Oh de sota el pont de Lió...
«Valga’m Déu, Caterina,
d’escata n’és tornada!»
- «Me’n vaig allà on el cel
es troba amb la mar blava!»
Oh de sota el pont de Lió...