Sota de l'om [English translation]

El dia de Sant Joan

N’és diada assenyalada;

Jo me’n ‘nava carrer avall,

Carrer de l’enamorada.

Oh, lai-lom!

Sota de l’om quan ombrejava,

Oh, lai-lom!

Quan n'hi sóc, a mig carrer,

Trobo la porta tancada:

– «Amor meu, baixa’m a obrir,

Que tinc la barba glaçada!»

Oh, lai-lom!

Sota de l’om quan ombrejava,

Oh, lai-lom!

«I la sella del cavall

Tota blanca de rosada...»

– «Com ne baixaria a obrir

Si estic al llit acotxada?»

Oh, lai-lom!

Sota de l’om quan ombrejava,

Oh, lai-lom!

«A un costat tinc el marit

I, a l’altra, tinc la mainada...»

Estant en aquest parlar,

Son marit es despertava.

Oh, lai-lom!

Sota de l’om quan ombrejava,

Oh, lai-lom!

– «Me'n diries, ma muller,

Amb qui ara enraonaves?»

– «És el mosso del forner,

Qui ve a veure si pastava.»

Oh, lai-lom!

Sota de l’om quan ombrejava,

Oh, lai-lom!

«No tinc el llevat posat

Ni la farina passada.

Mon marit, et llevaràs

Per fer llevar la mainada?»

Oh, lai-lom!

Sota de l’om quan ombrejava,

Oh, lai-lom!

«L’un anirà a cercar foc,

L’altre anirà a cercar aigua

I tu, com a més vellet,

Aniràs a la caçada!»

Oh, lai-lom!

Sota de l’om quan ombrejava,

Oh, lai-lom!

«Mai fa de més bon caçar

Que a la fresca matinada:

Les llebretes van pel camp

I els conills, per les ruades!»

Oh, lai-lom!

Sota de l’om quan ombrejava,

Oh, lai-lom!

– «Traïdora de muller,

Quina ja te n’has pensada?

Tu me’n vols fer anar al bosc

Quan tens el galant a casa!»

Oh, lai-lom!

Sota de l’om quan ombrejava,

Oh, lai-lom!

«Qui et pogués veure, muller,

Dins una caixa tancada,

Amb els capellans cantant

I la creu i la mortalla!»

Oh, lai-lom!

Sota de l’om quan ombrejava,

Oh, lai-lom!

– «Qui et pogués veure, marit,

A dins tot un munt de palla

Amb foc als quatre cantons

I la cendra ben ventada!»

Oh, lai-lom!

Sota de l’om quan ombrejava,

Oh, lai-lom!