Molt de temps he flotat en oceans sense vaixells,
fiu ho que poguí per riure,
fins els teus ulls i dits cantant
m'arrosegaren tendrament a la teva illa.
I tu vas cantar, "Navega a mi, navega a mi,
deixa'm embolicar-te.
Sóc aquí, sóc aquí, esperant per abraçar-te."
Vaig somiar que somiaves de mi?
Vas estar llebre quan jo estiguí guineu?
Ara el meu vaixell ximple és inclinant
trencat del amor al damunt de les teves roques,
que cantes, "No em toquis, no em toquis,
revén demà."
O meu cor, o meu cor fuig de la tristesa.
Sóc tan confós com el nadó,
sóc tan ple de les endevinalles com la marea.
Que em quedi dret entre els trencadors?
O que m'estiri amb mort, la meva núvia?
Escolta'm cantar, "Neda a mi, neda a mi,
deixa'm embolicar-te.
Sóc aquí, sóc aquí, esperant per abraçar-te."