Sonet lyrics

Quan ella dorm el gaudi somnolent

del vell jardí vibrant de flors i nit,

passant per la finestra, sóc el vent,

i tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i, sense fer-hi esment,

tomba a les grans fondàries de l'oblit...

L'abella sóc que clava la roent

agulla - fúria i foc - dins el seu pit.

La que era estampa, encís i galanor

i moviment ambigu, és plor i crit.

I jo, causa del dol, de la dolçor

en faig lasses delícies de pecat,

i Amor - que veu, ulls closos, el combat -

s'adorm amb un somriure embadalit.