A vegades penso en quan estavem junts
En quan tu deies que podia morir de felicitat
Quan deia que eres la persona perfecta per a mi
Però em sentia tan sol com tu
Però era amor, i és un dolor del que encara me'n recordo
Existeix un tipus de tristesa que és viciant
Com la resignació eterna
Sempre fins al final
Llavors, quan ens varem adonar que Nosaltres ja no tenia sentit
Doncs bé, vas dir que podien seguir sent amics
Però haig d'admetre que em vaig sentir millor sabent que això s'havia acabat
Però tu no necessites tallar per complet
Agir com si mai hagués passat
Com si no signifiquéssim res
I jo no necessito del teu amor
Però tu em tractes com un estrany
I això és dur
No et calia rebaixar-te tant
Demanar pels meus amics perquè busquessin els meus discs
I canviar el número de telèfon
Ara ja només ets algú que jo coneixia
Ara ja només ets algú que jo coneixia
Ara ja només ets algú que jo coneixia
A vegades em recordo dels cops en que em vas enganyar
Però em vas fer creure que la culpa era meva per alguna cosa que jo havia fet
I jo no volia viure així
Imaginant coses a cada mot que deies
Vas dir que aconseguiries olvidar-te'n
I que mai més et trobaria com algú a qui acostumo conèixer...
Però tu no necessites tallar per complet
Agir com si mai hagués passat
Com si no signifiquéssim res
I jo no necessito del teu amor
Però tu em tractes com un estrany
I això és dur
No et calia rebaixar-te tant
Demanar pels meus amics perquè busquessin els meus discs
I canviar el número de telèfon
Ara ja només ets algú que jo coneixia
Algú....
Que coneixia
Que acostumava a conèixer
Algú...
Ara ja només ets algú que jo coneixia