Sento el que crec sentir?
Veig els senyals que crec veure?
O és tan sols la meva imaginació?
És veritat que es desperta la bèstia,
remenant-se aquesta nit en un somni agitat
sota la llum pàl•lida de la lluna?
A les grapes d’aquest fred desembre
tu i jo tenim un motiu per recordar.
Els soldats escriuen cançons que els soldats canten,
les cançons que tu i jo no cantem.
Toquen els cornetins i caminen al ritme,
toquen els tambors i semblen tan forts;
pensaries que no hi hagi res de mal fet en aquest món.
Els soldats escriuen cançons que els soldats canten,
les cançons que tu i jo no cantarem.
No mirem cap a una altra banda,
no ens hi arrisquem,
perquè quan el cornetí comenci a tocar,
també nosaltres hem de ballar.
Què és aquest soroll?
Què és aquest terrible remor?
Algú em dirà què és el que sento
en la distància i que s’apropa?
És només una tempesta que arriba,
tots aquests trons i la llum encegadora
a la nit d’hivern?
A les grapes d’aquest fred desembre
tu i jo tenim un motiu per recordar.
Els soldats escriuen cançons que els soldats canten,
les cançons que tu i jo no cantem.
Toquen els cornetins i caminen al ritme,
toquen els tambors i semblen tan forts;
pensaries que no hi hagi res de mal fet en aquest món.
Els soldats escriuen cançons que els soldats canten,
les cançons que tu i jo no cantarem.
No mirem cap a una altra banda,
no ens hi arrisquem,
perquè quan el cornetí comenci a tocar,
també nosaltres hem de ballar.
Els soldats escriuen cançons que els soldats canten,
les cançons que tu i jo no cantarem.
No mirem cap a una altra banda,
no ens hi arrisquem,
perquè quan el cornetí comenci a tocar,
també nosaltres hem de ballar.