Sense tu, no sóc res;
una gota de pluja que em mulla la cara.
El meu món és petit, i mon cor és trocets de glaç.
Acostumava a pensar que l'amor no n'és pas, de real;
una il·lusió que sempre s'exhaureix
i, ara, sense tu no sóc res...
Sense tu, nena dolenta;
sense tu, nena trista
que s'abraça al coixí.
Llençada al llit,
tot veient la tele sense clissar-hi res.
Estimar per estimar i trencar a plorar
dins la par més certa i pregona de l'ànima...
Sense tu, no sóc res!
Els dies que passen,
els llums de l'albada...
M'ànima, mon cos, ma veu, no serveixen pas per res
car, sense tu, no sóc res:
Sense tu, no sóc res...
Sense tu, no sóc res...
M'en sento tant, d'estranya...
Les nits de festa se'm tornen amargues.
Ric sense ganes, amb un somriure dibuixat al vult
Sóc, amb prou feines, un actor que ha oblidat el seu guió
que, a la fi, no és una altra cosa que paraules que no diuen res...
Els dies que passen,
els llums de l'albada...
M'ànima, mon cos, ma veu, no serveixen pas per res.
Què no donaria jo per veure el teu esguard?
Per ésser com sempre, tots dos
mentre tot canvia?
Doncs jo, sense tu, no sóc res:
Sense tu, no sóc res...
Sense tu, no sóc res...
Els dies que passen,
els llums de l'albada...
M'ànima, mon cos, ma veu, no serveixen pas per res.
Què no donaria jo per veure el teu esguard?
Per ésser com sempre, tots dos
mentre tot canvia?
Doncs jo, sense tu, no sóc res:
Sense tu, no sóc res...
Sense tu, no sóc res...