Si un dia sóc a terra,
si un dia sóc a pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.
I l'ànima a l'aire
que passa pels pins
i fa aquesta flaira
qui avui, porto a dins.
Si un dia sóc a terra,
o sigui en secret;
d'aquesta qui els segles
han fet i han desfet.
D'aquesta que és nostra
amb pluges i amb fang;
amb sol qui fa crostes
i amb plor que fa sang...
Que ningú mai m'endevini;
que només un gra de blat
creixi fort i s'il·lumini
del no res que hauré donat!
Si un dia sóc a terra,
si un dia sóc de pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.
D'aquesta qui encara
puc prendre i besar.
Si un dia m'empara,
més meva serà.
[Instrumental]
D'aquesta qui encara
puc prendre i besar.
Si un dia m'empara,
més meva serà!
Més meva serà!
Més meva serà!