Sola davant del teu mirall,
et veus trista sense saber perquè
i faries qualsevol cosa
per no ésser al teu lloc.
Si et dius malenconia,
si l’amor no és res més que un costum,
no m’expliquis la teva vida;
la conec, la teva solitud.
Si et dius malenconia,
estem fets per olvidar-la junts;
els gossos perduts, els incompresos,
els coneixem, se'ns assemblem.
I potser demà,
com que pot passar tot, en un lloc qualsevol,
tu seràs allà, a la trobada,
i jo sabré et reconèixer.
Si et dius malenconia,
si l’amor no és res més que un costum,
no m’expliquis la teva vida;
la conec, la teva solitud.
Si et dius malenconia,
estem fets per olvidar-la junts;
els gossos perduts, els incompresos,
els coneixem, se'ns assemblem.
Si et dius malenconia,
si l’amor no és res més que un costum…