Digues-me que faràs quan
hagis estrenat el seu cos.
Quan mori la teva entremaliada curiositat.
Quan memoritzis tots els seus topans
i decideixis tornar-hi un cop més.
Pensa que jo ja no hi seré.
No té ni tan sols un parell de dits al front.
I descobreixes que no es renta bé les dents.
Et treu els pocs cèntims que tens
i després et deixa sol tal i com sempre.
Sé que tornaràs
quan ella et deixi a trossos,
sense coixins per plorar.
Però vas prendre la decisió
i sense voler res més amb mi.
Res pot imporar ara mateix
perquè sense tu
el món m'és igual.
Si te'n vas, si te'n vas, si marxes
el meu cel es tornarà gris.
Si te'n vas, si te'n vas, ja no hauràs
de venir a bucar-me.
Si te'n vas, si te'n vas, i em canvies
per aquesta bruixa, de cos encuirat...
No tornis mai més!
Perquè jo ja no hi seré.
Totes les escombres netegen bé al principi.
Però amb el temps, veuràs com aquesta meucà s'anirà gastant,
amb les arrugues corrent per la pell
i la cel·lulitis envaint les seves cames.
Tornaràs des de l'infern
amb la cua entre les banyes
implorant un cop més.
Però quan sigui el moment
jo ja estaré a un milió de nits d'aquí.
Lluny d'eixa enorme ciutat.
Lluny de tu
el món m'és igual.
Si te'n vas, si te'n vas, si marxes
el meu cel es tornarà gris.
Si te'n vas, si te'n vas, ja no hauràs
de venir a bucar-me.
Si te'n vas, si te'n vas, i em canvies
per aquesta bruixa, de cos encuirat...
No tornis mai més!
Perquè jo ja no hi seré.