A la nit de Sant Joan,
jo voldria convertir la ràbia en pau,
oferint-te des del cor,
ni que fos sols una part
dels records que tu no pots retenir.
Què no et deixa créixer avui,
si saps que a cada moment sortirà el sol?
I si jo tingués la clau
dels secrets d'aquest oblit
dibuixats amb sang que marca el teu destí.
És un gest, un favor, una pregària,
un regal voltat de cintes de colors,
la distància entre tots dos
reduïda per l'amor,
i això a mi em servirà com a consol.
És la nit de Sant Joan,
jo voldria revifar aquell ahir.
Si pogués jo barrejar
la experiència, la veritat,
cremaria dins el foc la soledat.
És un gest, un favor, una victòria,
un regal voltat de cintes de colors,
la distància entre tu i jo,
conseqüència d'un error,
que s'arregla amb un glop ple de perdó,
La distància entre tots dos
reduïda per l'amor,
quan tu i jo beguem el vi d'aquest perdó.