Pe ll’aria ch’addóre suttile!
Só ‘e rròse? Só ‘e frutte ammature?
Settèmbre, ca pare n’Aprile,
schiuppà n’ata vòta fa ‘e sciure…
Nfrascà n’ata vota fa ‘a pianta,
cantà fa ll’auciélle nn’Ammóre.
Ne sóngo passate sissanta
Settèmbre pe dint’a stu còre!
Passaje chillo allèro, cunfrómme
fernètte ll’età spensierata.
(Settèmbre “secutapalómme”
pe dint’ê ciardine, â Nfrascata)
Po, chillo d’a primma fiurita,
d’e primme suspire d’o còre..
(Settèmbre, ‘o cchiù bèllo d’a vita,
ca fuje pure ‘o cchiù ngannatóre)
Po, chillo d’a primma amarézza
ca lassa avveluto e schiattuso…
Po, chillo che apprèzza e disprèzza..
quanno uno se fa maleziuso..
Po, chillo cchiù accòrto e pusato,
quann’uno se fa prufessóre,
quann’uno, si fa nu peccato,
nu ‘mpòrta : è peccato d’Ammóre…
Po, chillo ca ‘nnante a n’altare
te pòrta pe dìcere Si’.
Po, chillu Settèmbre ca pare
ca maje nun avéss’a fernì..
Po, chillo, chiammato, aspettato
cu ‘a vóce d’o primmo nguè—nguè..
Po, n’ato, po n’ato, po n’ato..
delizia e turmiénto pe me.
Po, chillo ca addòrme ‘e ricòrde..
po chillo ca ‘e tòrna a scetà..
e , ‘nfóse ‘a na làcrema, ‘e ccòrde
d’o còre fa ancòra tremmà..
Po chillo ca fuje nu capriccio,
na furia, na zèfera ‘e viénto..
po.. chillo.. ca chiòve.. unu piccio,
scucciuso.. cuntinuo e.. llènto!!