Septiembre [Catalan translation]

Ell té la vista en els seus malucs

mentre ella només amb roba interior

balla a contrallum de la persiana

que la banya fent-li un vestit de sol.

A ell li ha semblat veure un àngel,

ella mai es sentí tan lliure.

Ell memoritza cada detall,

ella se n'adona i el somriu.

I encara que per la ràdio

s'escolta "Highway to hell"

ells només escolten

als acords de Tom Waits.

La lluna preparada veu passar les hores

mentre ells ignoren

el món cau al voltant,

la llum de la ciutat anuncia el matí

però en aquell llit

no existeix el temps ni el rellotge,

es confonen les mans

mentre que es fonen les ombres.

S'han embafat els vidres,

es desitgen i juguen,

s'oloren, no tenen memòria,

tant que semblen animals.

És molt diferent per setmana,

ella dóna classes a la universitat,

els dos repriment-se les ganes

com si ell fos un alumne més.

Mentre ella escriu a la pissarra

ell és incapaç de concentrar-se,

ella aparta el cabell de la seva esquena

i a ell les matemàtiques el cremen.

I pels corredors

ni es miren al passar,

a ella li fa por,

li fa por el què diran.

Ell ja no pot més amb aquest amor prohibit,

li crea al fugitiu

complex de Harrison Ford

i ella que no es veu "amb faldilles i a la babalà"

li diu "espera una mica

a veure per o surt el sol".

Ell li diu "amor meu,

no puc contenir el que sento".

Però ella espantada no respon,

ell la mira i no sap

com interpretar el seu silenci,

simplement hi ha alguna cosa que es trenca.

Falten només dues setmanes

per a que arribi l'estiu

però en els seus dos cors

ya sembla que ha començat.

Però sempre hi hi hagué foc

quedan algunes cendres

y ella tots els matins

borra un cor de guix.

I després d'aquell estiu

ja començaren setembre

i de nou als corredors,

encara que ja sense tanta febre,

no es miren, no es toquen,

ella perquè va amb presses

i l'altre perquè ha trobat un nou amor.