De vegades,
Perd el sentit les nostres vides
I, de sobte,
Som igual que dues feres ferides.
He trobat el camí per demanar-te...
Jo aturaria aquesta guerra
Amb una cançó de pau.
Encara que creguis
Que no penso el que t'explico
I, per un segon,
Pugui semblar que t'odio,
Al final, només dels teus ulls jo me'n fio
I aturaria aquesta guerra
Amb una cançó d'amor.
Sé d'una raó
Que sempre triomfa sobre totes les demés
I, ademés,
Medeix els dos amb la mateixa vara.
No cal pas que jo t'ho expliqui ara,
Sabem on ens pot fer mal
Peró, per si no ho saps encara,
T'ho dic una vegada més!
Que jo t'estimo igual...
Que jo t'estimo igual...
Que jo t'estimo... T'estimo…!
De vegades,
Perdem l'estil i les maneres
I, sense adonar-nos,
Caminem sobre fogueres.
Com un flaix, trobem el temps per aturar-nos
I, una gota de silenci,
És un mar pel nostre cor.
El final,
És un final sense sortida
I la sensació
D'haver perdut tota una vida...
Una meitat resta al passat per oblidar-me'n
Treballarem perquè la resta
Ens porti un munt de pau.
I, per demostrar que no menteixo,
I puguis creure que és de veritat,
Vinc aquí
Per oferir-te una senyera blanca...
No cal pas que jo t'ho expliqui ara,
Sabem on ens pot fer mal
Peró, per si no ho saps encara,
T'ho dic una vegada més!
Que jo t'estimo igual...
Que jo t'estimo igual...
Que jo t'estimo... T'estimo…
T'estimo igual, sí!
Que jo t'estimo igual...
Que jo t'estimo...
T'estimo!