Deu del vespre,
Tot avui nevat;
Les finestres
Són vidres glaçats.
Sento el riure
D'alguns nens jugant
A la plaça,
On la neu no és fang.
No es miren la gent:
Estan somniant
En un món ple de llum...
Porta trenes
I els cabells mullats.
El cos tendre:
Només té dotze anys.
Juga a nines
Amb els del veïnat,
A la plaça,
On hi ha llums de gas.
No es miren la gent:
Estan somniant
En un món ple de llum...
Però creixeran
I, amb el temps d'aliat,
Seran joguets a oblidar.
Seran pocs anys,
Potser molts pocs anys,
I canviaran a pitjor.
No seran pas nens:
Seran més humans!
Els seus somnis blancs moriran...
Tindran gust de mort.
Serà un dur present
Marcat pel mal i l'infern!
Beuran de les pors i dels plaers.
Sabran que és plorar,
Morir d'amor!
Sabran de passions,
De traïcions mortals:
Sabran què és dolor i cridar!
És tant dur morir
A mans d'un germà!
Aquella buidor dins el cor...
Com matar vells amics
I esborrar del tot
Somnis que avui no són res.
Vells records:
El primer que s'enfonsa...
Sentiments de paper...
Full a full...