Em vas mirar
i em vas donar la mà.
I, sense que diguessis res,
em vaig quedar sense paraules,
em vas deixar tirada.
Et dic adéu,
voldria quedar-me
i a cada comiat
sóc com un ocell ferit
que es vol posar.
Sense tu, la pluja pica fort
a la finestra de la meva habitació.
Sense tu el vent del nord
va com embogit.
Sense tu, el mar es sacseja
entre la terra i el cel.
Sense tu sóc meitat,
sense tu no sóc jo.
Em coneixes bé,
millor que ningú.
Prenc un somriure
que duc amb mi
quan torno.
Vull abraçar-te
i quedar-me així,
oblidada de tot,
oblidada del món,
oblidada de mi.
Sense tu, la pluja pica fort
a la finestra de la meva habitació.
Sense tu el vent del nord
va com embogit.
Sense tu, el mar es sacseja
entre la terra i el cel.
Sense tu sóc meitat,
sense tu no sóc jo.
Sense tu, la nit és fosca
en una immensa soledat.
Sense tu sóc insegura
com qui no fa peu.
Amb tu sóc més forta
si tens el millor de mi,
jo només sóc jo
amb tu aquí.
Jo només sóc jo
amb tu aquí.