Si jo fos un àngel
Déu sap què faria;
Alt, ros, invisible...
Que en seria, de bufó,
i quin valor que tindria!
Aprofitant-me'n al màxim,
és clar que volaria,
gitano lluire...
Aniria per arreu del món.
Aniria per l'Afganistan
i més avall a l'Àfrica del Sud;
parlaria amb Amèrica
i, si no m'abaten pas,
encara hi parlaria, amb els russos.
Un àngel, si jo en fos un, d'àngel
amb mon esguard bíblic, els deixaria glaçats.
Us donaria dues hores, dues hores com a molt;
llavors, em pixaria als vostres caps.
Sobre els vostres traüts
Sobre els vostres dòlars (dòlars)
Sobre les vostres boniques fàbriques
de míssils (de míssils).
Si jo fos un àngel
no hi romandria pas mai, a les processons
o al capdamunt dels pessebres.
Seria assegut, fumant Marlboro
a la dolça fresca de la bardissa.
Seria un bon àngel; parlaria amb Déu
l'obeiria, estimant-lo a la meva faisó (a la meva faisó);
li parlaria a la meva manera i li diria
"Què voleu de mi?"
"Els poderosos se'n fumen de Vos i, malgrat tot, els perdoneu"
És, doncs, que Vos també en sou, d'errat...
Però llavors, no parlaria pus;
un àngel, ja no en seria pas un, d'àngel
si em fan fora a puntades de peu.
Com a molt, seria un dimoni
i, la veritat, això no m'escau gens.
Però, llavors, més enllà de l'infern què hi ha?
Fora de la calor que hi fa
no és massa diferent d'aquí...
Perquè jo sento que tinc la certesa de
saber que, d'àngels, n'hi ha milions i milions
i no els podeu veure pas al cel, sobre els homes:
són els més pobres i els que en són més, de sols;
aquells que es troben presos entre xarxes.
I, si entre els homes, Déu hi tornés a néixer
l'obeiria, estimant-lo a la meva faisó...
A la meva faisó...
A la meva faisó...