Sardana de l'exili [Sant Martí del Canigó] [English translation]

A redòs de la serra mare,

sobre un cingle tallat a pic

Sant Martí fou, un temps, l'empara

i el recer d'un llinatge antic.

Cal fer-hi romiatge

per veure'n els carreus

i sentir-hi el fort missatge

de les seves veus!

Per sentir-hi el fort missatge

de les seves mudes veus...

Sentiu les veus!

Quan comenci la muntada

no desdíssim: fem l'esforç!

Pas a pas, guanyem alçada;

pas a pas, alcem els cors!

I quan brandi la campana

el toc ens enardirà,

doncs és un record que ens mana:

és l'ahir qui ens duu al demà!

Emmenem les passes

cap al claustre lentament,

per seguir les vives traces

d'una història latent.

Drets a la capella,

commoguts, com en encís;

braç a braç, refem l'anella

i evoquem el vell país!

Creiem que el Canigó

és el gresol d'aquests dos pobles

qui Déu feu Nació

i van desunir uns homes.

Creiem que el Canigó

serà bressola retrobada

d'un poble que diu: «No!»

quan la llei li és imposada.

Més forta que el rocam,

constant com l'aigua qui en davalla,

la nostra fe veurà, demà,

unit el poble català.

Mor la tarda sobre el bosc,

cau la fosca, calla tot!

És la nit que, com la mort,

davalla freda i negra sobre el món.

La nit tan negra s'esvairà,

la llum del dia tornarà;

ens ho diu mil cops, tossut,

el cant indòmit d'un astut cucut.

Cucut, cucut...

La nit s'esvairà,

la llum retornarà...

Cucut, cucut...