Salam Rashid lyrics

T'ho havien dit,

allà baix a la terra dels teus pares,

t'ho havien dit

que Europa era molt gran, per això hi anares

des del gran Sud,

on l'ombra de les palmeres és dolça

i l'aigua dels rius

camina de puntetes, cautelosa.

T'ho havien dit

de nit les passes lentes de les dunes.

T'ho havien dit,

que el desert es va fent gran a mesura

que els rics del Nord

hi trenquen els seus rellotges de sorra

a contracor.

I tu només tenies ganes de córrer.

¿Què hi fas, Rashid, perdut a la frontissa

d'un Nord poruc i un Sud que es desespera?

T'han estripat l'honor i la camisa

i un cop aquí no tornaràs enrere.

Pell de color de dàtil o de sutge

que sempre està fent cua a Laietana,

no ets innocent sigui qui sigui el jutge.

Ets el pecat, el camell, la fulana.

Dècim trencat, propina d'urinari,

ets tot allò que el fariseu rebutja.

Brinca la creu i puja al teu calvari.

Salam Rashid.

Ja ni saps quant

fa que camines per ciutats llogades

arrossegant

la sensació que a tot arreu sobraves.

Et coneixem.

Ets carn de soterrani i de conquesta,

la falca justa perquè

no trontolli la taula de la festa.

Bulls al perol

somnis del Sud contra la incerta ràbia

de morir sol.

Volies volar, i Europa és una gàbia

i vas perdent

a poc a poc records per les voreres

feixugament,

però et sents viu i esperes com les feres.

El món es mou pels qui com tu caminen

més del que volen. Mà d'obra barata.

Sobrevivents de presons i pallisses

que han decidit que els guiïn les sabates.

Demà per tu somriurà la Mona Lisa.

Faràs servir el Louvre de nevera.

Les catedrals alternaran la missa

amb l'Alcorà i les danses barbaresques.

Però mentrestant Europa va fent d'esma.

Ha embolicat les porres amb banderes

i a tu et reserva un jardí del Maresme.

Salam Rashid.