Tala:
Sé d’una nena d’una illa
Que sobresurt d’entre tots
S’estima el mar i el seu poble,
Tothom n’està orgullós
Sovint el món no t’escolta,
Viatjar pel mar és molt dur
Però les ferides revelen
On ets tu
Aquell que et vol bé et canvia,
Allò que has après et guia
I res no pot silenciar
La veu que el teu cor t’envia
I si la veu xiuxiueja:
Vaiana, véns de molt lluny
Vaiana, escolta,
Vols dir que saps qui ets?
Vaiana:
Que qui sóc?
Jo sóc algú que estima una illa,
Sóc algú que estima el mar
I em crida.
Jo sóc la filla del cap del poblat,
Som descendents dels grans navegants
Que travessaven tots els mars
I em criden
Tota sola he arribat fins aquí
Molt més lluny que els altres
Sóc tot el que jo he après i més
I ell em crida
I aquest crit no és un crit gens llunyà
Ve de dintre
I és com el mar que
No para de moure’s
Sempre més et duré aquí al meu cor
Perquè em diguis
Que he de seguir
Que sé el camí:
Sóc la Vaiana!