Em sentia trista i, en silenci,
dins l'ombra de la meva ànima
cercava tostemps l'horitzó
aguaitant promeses no declarades...
Somnio amb oceans silenciosos
i he cantat a les aigües blaves
per mercè d'un vol d'àngels
que ha vingut per ésser ma guia
a una riba generosa
a on era lliure de vagar
per una terra plena de vells misteris
que podria anomenar com a pròpia.
Ara, hi som tu i jo
i estem corrent
per canviar le món.
Enllà on l'esperança hi pot lluïr,
Gaia és verda i blava
i mentre, nosaltres correm
per salvar un món
que estem a punt de perdre...
Correrem,
veuràs com tot arriba:
la verdor esclata!
L'amor s'eleva
i hi ha mons que colideixen
mentre la verdor esclata!
Ara, hi som tu i jo
i estem corrent
per canviar le món.
Enllà on l'esperança hi pot lluïr,
Gaia és verda i blava
i mentre, nosaltres correm
per salvar un món
que estem a punt de perdre...
Pots sentir el batec distant
de la passió nascuda a l'avior,
que vol atènyer els horitzons llunyans
de profecies no declarades?
Aniré pels deserts
i et cercaré amb les meves mans
dins el silenci de les obagors
de palaus de sorra.
Llavors, una veu em va cridar de jungla endins,
l'esperit de la qual tenia la clau
a un món unit amb les ànimes,
plè de fortesa i llibertat eternes...