Rosina d'un verd palmar, cantava feliç.
Un dia va deixar de cantar, va deixar de riure.
I un Guatemalenc que estava en un cafetar
ansiós li va demanar:"Qui et fa patir“?
Llavors la flor va respondre mirant cap a la mar:
“Qui perd son cor, no pot cantar
I el meu s'ho va endur un ros oficial
d'un vaixell de Nova York que no tornarà”.
Si un gentil mariner et va robar el cor
Per veure’t feliç jo del meu en faré dos
si em dius que sí.
I en un verd palmar entre roses i flors
altra vegada la meva cançó brindaré
com un himne a l'amor.
~~
Rosina d'un verd palmar no pateixis així
Oblida aquest ros oficial, I estima'm a mi
Que amor amb l'amor s’oblida, ja ho veuràs
els meus petons i les meves cançons et faran oblidar.
I Llavors la flor va respondre mirant cap a la mar:
“Qui perd son cor, no pot cantar
I el meu s'ho va endur un ros oficial
d'un vaixell de Nova York que no tornarà”.
Si un gentil mariner et va robar el cor
Per veure’t feliç jo del meu en faré dos
si em dius que si
I en un verd palmar entre roses i flors
Altra vegada la meva cançó brindaré
com un himne a l'amor
Altra vegada la meva cançó brindaré
tal un himne a l'amor