Roses blanques lyrics

Com un gran ram de roses blanques

és ton record, que m'acompanya.

De tanta llum te'n sóc deutor

que em sobra espai i em sobra tarda;

tot se m'emplena amb el teu nom,

que repeteixo... Laura...

Ombra de mar, la veu que et crida

i el vent de somnis, la mirada.

Penso el silenci, empresonat

en els acords d'una guitarra,

i tot s'emplena del teu nom

que repeteixo... Laura...

Tanta esperança compartida

fa més possible l'esperança;

rossola el temps pel tornaveu,

harmoniós de les paraules;

tal com rossola pel teu nom...

Tots els camins per acollir-te,

tots els ressons per enyorar-te

i el teu somriure, fet cançó,

molt més enllà de la recança...

Et sé molt lluny, però em convides

amb els ulls clars, a recordar-te.

I, ara, amb un gest desmesurat

faig, del teu gest, el meu miratge

per perdre'm sempre en el teu nom

que repeteixo... Laura...