En un dia d'aquells en què acostumo a pensar
"avui serà el dia que menys t'ho esperis",
ens hem creuat, has decidit mirar,
els ullets blaus que ara van al teu costat.
Des del dia en què et vaig conèixer
resumint amb presses Temps de Silenci
et juro que a ningú li he tornat a dir
que tenim el rècord del món en estimar-nos.
Per això esperava amb la carona ben xopa
que arribessis amb roses, amb mil roses per a mi,
perquè ja saps que m'encanten aquestes coses
que tant se val si és molt ximple, sóc així.
I encara em sembla mentida que s'escapi la meva vida
imaginant que tornes a passar per aquí,
on els divendres cada tarda, com sempre,
l'esperança diu "quieta, avui potser sí..."
Escapant una nit d'un badall de sol
em vas demanar que et fes un petó.
Tant bé de preu que surten amor meu.
què et costa callar-me amb un d'aquests.
Van passar sis mesos i em vas dir adéu,
un plaer coincidir en aquesta vida.
Allà em vaig quedar, a una mà el cor,
i a l'altra excuses que ni tu entenies.
Per això esperava amb la carona ben xopa
que arribessis amb roses, amb mil roses per a mi,
perquè ja saps que m'encanten aquestes coses
que tant se val si és molt ximple, sóc així.
I encara em sembla mentida que s'escapi la meva vida
imaginant que tornes a passar per aquí,
on els divendres cada tarda, com sempre,
l'esperança diu "quieta, avui potser sí..."
I és que començo a pensar
que l'amor de veritat és tan sols el primer.
I és que començo a sospitar
que els altres són només per oblidar...
Per això esperava amb la carona ben xopa
que arribessis amb roses, amb mil roses per a mi,
perquè ja saps que m'encanten aquestes coses
que tant se val si és molt ximple, sóc així.
I encara em sembla mentida que s'escapi la meva vida
imaginant que tornes a passar per aquí,
on els divendres cada tarda, com sempre,
l'esperança diu "quieta, avui potser sí..."