Una rosa tan bonica dins d’una garrafa
I es mort èbria sola, de matinada
Era noia de família, el meu amor d’adolescència
La muller que jo estimava, de més pura innocència.
Avui ella és una més entre tantes altres
Que cerca a la beguda un motiu per a somriure
Escanvia la felicitat per les falses amistats
Sembla que hagi caigut ara en la realitat.
I avui ella beu més que un peix
Asseguda a la vorera de la meva casa
Petita qui n’era tan delicada,
Tots li diuen La Rosa Èbria.
I avui ella bat al meu portal
Plorant amb el maquillatge esborrat
Cansada d’aquesta vida desordenada
Implora perquè el meu amor torni
Avui ella és una més entre tantes altres
Que cerca a la beguda un motiu per a somriure
Escanvia la felicitat per les falses amistats
Sembla que hagi caigut ara en la realitat.
I avui ella beu més que un peix
Asseguda a la vorera de la meva casa
Petita que era tan delicada,
Tots li diuen La Rosa Èbria.
I avui ella bat al meu portal
Plorant amb el maquillatge esborrat
Cansada d’aquesta vida desordenada
Implora perquè el meu amor torni.