Romanç de na Roseta lyrics

Per Cotaina vaig passar:

figuerar a cada banda;

hi havia pomes en randa

i vi blanc per refrescar.

De Cotaina vaig partir

amb una fosca resolta;

pe's camí em varen dir:

«Bartomeu, na Rosa és morta».

No sé si ho feien a posta,

o per dàrem més tristor...

Uns em deien que era morta;

d'altres, que estava millor.

A ca seua vaig anar

demanant na Rosa nostra;

això va ser per resposta:

«Na Roseta morirà».

Mentre pujava s'escala,

la pujava jo tot sol,

ella es tapava s'a cara

amb s'a colga de's llençol.

«Roseta, què vos faig por,

que s'a cara vos tapau?».

-«Bartomeu, tu tens s'a clau

que travessa lo meu cor».

Sa mare diu, tot plorant:

-«Roseta, què en sou millor?».

Ella diu: «Mumare, no...

Que e's meu mal ja va augmentant!».

Quan havia de morir,

s'enamorat hi era a prop.

Li va regalar una flor,

que just era un serafí.

Quan la duien a enterrar,

quatre joves la portaven;

tots quatre la festejaven...

Era cosa de plorar!

A s'endemà, de matí,

va sortir de casa seua

i només va poder dir:

«Na Roseta ja no és meua».