Què més ha de passar al món
perquè voltis el teu cor cap a mi?
Quina quantitat de llàgrimes he de vessar?
Quina flor ha de néixer
per guanyar el teu amor?
Per aquest amor, déu meu,
ho faig tot,
entono els poemes més bonics de l'univers
per veure si et convenço
que la meva ànima ha nascut per a tu.
Caldrà un miracle
per a que el meu cor somrigui,
juro que no desistiré
plogui o faci sol,
perquè et necessito per continuar.
Com m'agradaria
abraçar-te a la tardor, estiu i primavera,
potser vivint una quimera
tenir sort i guanyar el teu cor.
Caldrà una tempesta
perquè t'adonis que el meu amor és de veritat.
Et busco als afores de la ciutat, a les llums dels fanals,
entre els mortals com nosaltres.
El meu amor és pur i tan gran i resistent com un baobab.
Per tu vaig on mai aniria,
per tu sóc el que mai seria.
Em cal un miracle
per a que el meu cor somrigui,
juro que no desistiré
plogui o faci sol,
perquè et necessito per viure.
Com m'agradaria
abraçar-te a la tardor, estiu i primavera,
potser vivint una quimera
tenir sort i guanyar el teu cor.