Tu i jo,
així no és tan complicat,
no és difícil percebre...
qui de nosaltres dos
dirà que és impossible
que l'amor esdevingui...
Si digués
que ja no sento res,
que la carretera sense tu
és més segura,
sé que riuràs
a la meva cara,
ja conec el teu somriure,
llegeixo en la teva mirada,
el teu somriure és només una disfressa
i ja no el necessito...
Sento dir que estimo de veritat,
és difícil d'amagar.
Entre nosaltres dos
no hi cap ara cap secret
més enllà del que vam acordar.
Al buit de les coses que la gent diu
hi cap només que siguem amics
i quan dic que ja no estimo,
la frase es torna del revés
mig a contrapeu,
i quan fingeixo que oblido
no he oblidat res...
I cada cop que fujo m'apropo més
i perdre't de vista així és massa dolent
i per això travesso el teu futur
i dels records en faig un lloc segur...
No és que vulgui reviure cap passat
ni revirar un sentiment revirat
però cada cop que busco una sortida
acabo entrant sense voler a la teva vida.
Vaig buscar qualsevol disculpa per a no encarar-te,
per a no dir de nou i sempre la mateixa cosa,
parlar només per parlar,
que ja no estic ni per aquesta conversa,
que la nostra història ja no m'interessa...
Si miro d'amagar mitges veritats,
reconeixes el meu somriure,
lllegeixes la meva mirada,
el meus somriure és només una disfrssa,
allò que ja no necessito...
I cada cop que fujo
m'apropo més
i perdre't de vista així
és massa dolent
i per això travesso
el teu futur
i dels records en faig
un lloc segur..
No és que vulgui reviure cap passat
ni revirar un sentiment revirat
però cada cop que busco una sortida
acabo entrant sense voler a la teva vida.