Que era això? Samantha?
Tot això ho veuré normal quan creixi,
Un dia veuré que té sentit
Quan jo sigui vell i llest,
Veuré que és ben manifest,
Que això que està passant no és tan inaudit!
Quan sigui més gran sabré més coses,
Com què hi fem en un bosc esfereïdor.
Jo sé que en un parell d'anys,
No seran pas fets estranys.
Potser creieu que això és dolent, però no.
Amb permís.
Quan un creix, aprèn coses,
Pots entendre el món i l'entorn.
Quan em faci gran
Les pors no m'afectaran,
Ni veuré una cosa
Que té cara de trastorn.
Sí, tot això ho veuré normal quan creixi,
Llavors no cal que ara estigui amb l'ai al cor.
Somiaré en el moment,
Quan en tingui prop de cent…
Perquè aleshores,
Tot tindrà sentit
Hi estem d'acord!
Ja estic més bé.