Cap al vespre sempre canto la mateixa cançó,
amb tu vaig créixer i ara em sento molt millor,
i penso en tu quan cau la nit, i els estels
que em portaven fins al teu llit
ja no hi són, ja s'han fos.
En teniem prou si ens podíem abraçar,
no em feia falta res més si et podia acaronar,
jugàvem a fer formes dins del llit
i volàvem, sovint viatjàvem fins al més enllà
i plegats, ens estimàvem.
Ara és l'hora, una guitarra sona,
plora i una nit més t'enyora
i pregunta si pot seguir confiant
en l'amor....
Passarà el temps i aquí et seguiré estimant,
Veuré com sedueixes el món amb el teu encant,
però sovint quan cau la nit li demano a la lluna
que et doni forçes en el teu camí
i que siguis feliç....
Ara és l'hora, una guitarra sona,
plora i una nit més t'enyora
i pregunta si pot seguir confiant...
Ara és l'hora, una guitarra sona,
plora i una nit més t'enyora
i pregunta si pot seguir confiant
en l'amor...
Ara és l'hora, una guitarra sona,
plora i una nit més t'enyora
i pregunta si pot seguir confiant
en l'amor...