Posa’t el sombrero1 blanc,
ensella el teu cavall, estimat,
i marxa cavalcant cap a la posta de sol.
Serà millor que te’n vagis,
perquè aquí
no hi ha lloc per a tu.
Com un heroi d’èpoques passades,
estàs dempeus davant meu.
Penses que la nostra vida és una pel•licula.
El meu món és autèntic:
jo visc i jo sento,
i puc passar sense tu.
Posa’t el sombrero blanc
i també la bandana2 vermella.
Pensa en aquest dia com un enfrontament final.
Adéu, amic meu!
Això és la fi
de nosaltres dos.
Ara sigues un valent vaquero:
(-quero -quero -quero -quero -quero)
no mostris els teus sentiments.
Jo ploraré mentre aniràs desapareixent
(aniré plorant mentre tu aniràs desapareixent)
enmig de la nit,
tot vestit de blanc,
deslligat i lliure sense mi.
Posa’t el sombrero blanc,
com ho fan tots els vaquers.
Ves a trobar una dolça señorita,
algú dòcil,
que no et parlarà mai
amb duresa.
Ets un gran caballero,
(-llero caballero caballero)
orgullós, inflexible.
Jo vull algú que m’accepti
(jo només vull algu que m'accepti)
com soc.
Necessito un home
que sigui en rima
amb el seu temps.
Tu no m’acceptaries mai
com soc.
Necessito un home
que sigui en rima
amb el seu temps.
1. un tipus de barret2. https://ca.wikipedia.org/wiki/Bandana