Pueblo blanco [Catalan translation]

Penjat d'un barranc

Dorm el meu vilatge blanc,

Sota un cel que, per força

De no veure mai la mar,

Ha oblidat com plorar.

Pels seus carrerons de pols i pedra

Per no passar, ni tan sols va passar-hi la guerra.

Solsament l'oblivió

Camina lent, tot vorejant el sotal

A on no hi creix pas ni una flor

Ni hi transhuma cap pastor.

El sagristà ha vist

Com el capellà es feia vell.

El capellà ha vist al caporal

I el caporal, al sagristà.

I el meu vilatge, ençà,

Va veure'ls morir a tots tres...

I jo em pregunto perquè en neix, de gent

Si tant néixer com morir és indiferent.

De la collita a la sembra

Hom viu dins la taverna.

Les comares xiuxiuegen

La seva història al llindar

De les seves cases de cal.

I les noies fan randes

Tot cercant, ocultes rere els estors,

Aquell home jove

Que, nit rere nit, van crear al seu cap.

Fort per ésser el seu senyor,

Però gentil durant l'amor.

Elles el somnien,

I ell somnia marxar molt lluny

Del seu vilatge. I els avis

Somnien amb morir en pau;

I, si és qüestió de morir,

Volen morir al sol.

La boca oberta a la xafogor, com llangardaixos.

Mig amagats sota un barret d'espart.

Fugiu, gent dolça,

Que aquesta terra està maleïda.

No esperis pas que demà

Et dongui allò que no va donar-te ahir,

Doncs no hi ha res a fer-hi.

Agafa la teva mula, la teva dona i els teus estris,

Segueix el camí del poble hebreu

I cerca'n una altra, de lluna.

Potser demà et somriurà la fortuna...

I, si és que has de plorar

És millor fer-ho davant la mar.

Si jo pogués unir-m'hi,

A un vol de coloms

I, en atravessant els turons

Deixar mon vilatge enrere,

Juro per tot allò que he estat

Que fugiria d'aquí...

Però els morts són en captiveri

I no ens deixen pas sortir del cementiri.