Vaixells quins surten,
prenen l'estiu calent de la nostra illa,
prenen les últimes esperances, no ets aquí,
i les pluges estàn venint.
Finestra cap el vespre,
en meus pensaments són tu, sonates i Chopin,
i els vents del sud tristament parlen
d'un amor que està morint.
Mentre ploren les copes dels vells pins,
et crido sorollosament, perdo el veu,
d'altra banda de la nostra finestra,
es fa una nova alba,
però no estem aquí.