Prou!
Ja en tinc prou de fictícies mentides.
Prou!
Que jo sé que em vull creure la vida.
Deixa’m fer salts, que me'n vaig i, cec, mira
com m’allunyo d’un aparador gris.
I veig el reflex del blau del mar,
el vermell d’una sang latent!
Veig el groc d’un sol naixent:
de l’escalfor, en fa vida...
Deixa’m volar!
Noves ales de volar més alt.
Vull retornar
a sentir dins la meva pròpia pell.
Treu, de dins teu, qui dicta tots els pensaments!
Sento el batec com redobla al centre del meu pit.
I veig el reflex del blau del mar,
el vermell d’una sang latent!
Veig el groc d’un sol naixent:
de l’escalfor, en fa vida...