El sol de La Rambla
Aquell primer de Maig,
Sense flors a les parades,
Sense ocells ni cant.
Jo me la mirava,
Aquella espiga alta,
Valenta i ben plantada,
Estesa sobre l’asfalt.
La gent caminava
Amunt i avall...
La gent corria
Amunt i avall...
Jo me’l mirava,
Aquell xicot ardent.
Pell llisa, espardenya blanca
Sota cops de mala rel.
Jo me’l mirava,
Aquell obrer irat,
Amb la raó als llavis,
El puny ben apretat!
La gent caminava
Amunt i avall...
La gent corria
Amunt i avall...
Cuixes rodones
De noies airoses,
Com una tramuntana
D’ocells de pau.
Cabells al vent,
Espesses barbes
Entre els «jeeps»
I trabucaires:
Per La Rambla,
Bonys i sang !
La gent caminava
Amunt i avall...
La gent corria
Amunt i avall...
Eixugueu les llàgrimes
Companys de Primavera!
Dies de sol i festa
Un dia seran!
La gent caminava
Amunt i avall...
La gent corria
Amunt i avall...