Ara que et miro
veig tan sols el bé
que queda quan saps
que tot està perdut, tot ja està trencat.
Considerant-nos sols
en aquesta nova circumstància,
deixem-ho així
perquè un vincle sempre quedarà.
Pregaré,
ploraré,
per desitjar-te tant,
per deixar cada penediment i no…
no sé el que faré,
quan s’hagi acabat el temps i sigui tard per l’invern
que tinc al cor,
per tu pregaré.
Tu no has cregut mai
que si estem aquí
és per canviar de cara,
per canviar tot el que es pugui.
I m’has deixat sola,
sense una paraula,
sense alè i sense pès;
un infern mai compartit.
Pregaré,
ploraré,
per desitjar-te tant,
per deixar cada penediment i no…
no sé el que faré,
quan s’hagi acabat el temps i sigui tard per l’invern
que tinc al cor,
per tu pregaré.
No t’espero més,
no tens coratge;
ara ets com un cop de puny a la cara.
Serà possible
tornar a guanyar
contra al desencant que em dónes,
però com pots fer-ho?
Pregaré,
ploraré,
per desitjar-te tant,
per deixar cada penediment i no…
no sé el que faré,
quan s’hagi acabat el temps i sigui tard per l’invern
que tinc al cor,
per tu pregaré.
Per tu pregaré, amor.