Va fallar, ho va deixar enrere.
Va pensar que el podria oblidar!
I és ara que s’adona que no pot plorar
ni riure... Ni pensar, ni escoltar...
Sap que no pot viure
si no és al seu costat.
Vol tornar a sentir-se viva.
Vol tornar a esperar el demà
per poder tornar-li a veure els seus ulls,
la seva essència.
Vol tornar a començar;
sap que no pot viure
si no és al seu costat.
Sempre va volar!
Tot el que podria desitjar...
Pensant que era invencible,
es va estrellar.
Era una noia que volava...
Volava...
Amb el seu príncep blau.
La segueix un cel
tot ple de núvols negres.
No pot escapar d’aquesta gran foscor.
Si el busca i no el troba,
es desespera d'impaciència...
Ho vol dir, però li fa por:
sap que no pot viure
si no és al seu costat.
Sempre va volar!
Tot el que podria desitjar...
Pensant que era invencible,
es va estrellar.
Era una noia que volava...
Volava...
Amb el seu príncep blau.