Un cafè amb sal,
ganes de plorar.
El meu món està tremolant.
Ja sento que s’acosta el final.
Jo no vull guanyar,
això ara a mi ja m’és igual.
Estic cansada ja d’inventar
excuses que no saben on van.
I tan sols quedaran
les bones estones d’ahir
que van ser de les dos.
I tinc una cosa per dir.
Que recordaràs les tardes d’hivern
sola a Madrid
comptant les estrelles cada nit.
La vida passava i jo sentia que anava
morint d’amor,
veient-te esperant-me al meu portal,
asseguda a terra tot pensant que pots
comptar amb mi quan vulguis.
No hi va haver maldat,
sols ingenuïtat.
Vas pretendre fer-nos pensar
que teníem el món a l’abast
I tan sols quedaran
les bones estones d’ahir
que van ser de les dos.
I tinc una cosa per dir.
Que recordaràs les tardes d’hivern
sola a Madrid
comptant les estrelles cada nit.
La vida passava i jo sentia que
anava morint d’amor,
veient-te esperant-me al meu portal,
asseguda a terra tot pensant que
pots comptar amb mi quan vulguis i
per sempre.
I no puc evitar trobar-te a faltar
mentre te’n vas donant la mà
al meu temps i ja està...!
I sento que jo vull vence’t, vence’t
i penso...
Que recordaràs les tardes d’hivern
sola a Madrid
comptant les estrelles cada nit.
La vida passava i jo sentia que
anava morint d’amor,
veient-te esperant-me al meu portal,
asseguda a terra tot pensant que
pots comptar amb mi quan vulguis.
Que recordaràs les tardes d’hivern
sola a Madrid
comptant les estrelles cada nit.
La vida comença i jo respiro, respiro
per tu.