No sé si queden amics, ni si existeix l’amor,
si tu pots estar amb mi per parlar de dolor,
si existeix algú que escolti quan qui parla sóc jo
i no sentir-me sol.
Pot ser que la vida em portés fins al Sol,
pot ser que el mal et mani les hores
o que tot el teu riure guanyi la partida al dolor
pot ser que el dolent sigui avui.
Jo vaig fent els meus plans,
jo vaig sabent qui sóc,
vaig buscant el meu lloc,
vaig guanyant el control.
Van jugant amb ta vida,
van trencant-te l’amor,
van deixant-te tot sol.
Neixes i vius tot sol.
Neixes i vius tot sol.
Neixes i vius tot sol avui.
Allò que es pot millorar,
allò que pugui trobar,
allò que em doni l’empenta,
que m’ajudi a imaginar,
és allà on vull arribar,
ja no vull recordar.
Dóna temps a aquest moment,
que m’ajudi a superar,
que em doni els teus sentiments.
Pot ser que la vida em portés fins al Sol
pot ser que el mal et mani les hores
o que tot el teu riure guanyi la partida al dolor
pot ser que el dolent sigui avui.
Pot ser que la vida em portés fins al Sol
pot ser que el mal et mani les hores
o que tot el teu riure guanyi la partida al dolor,
al dolor,
al dolor,
al dolor.
Allò que es pot millorar,
allò que pugui trobar,
allò que em doni l’empenta,
que m’ajudi a imaginar.