Ens veurem de bon matí,
Em retràs la teva escalfor amb una paraula...
Cada minut
Escolto la teva veu, dins ma ment.
Com origami, els nostres sentiments
Són un cigne blanc;
Mentre ens enlairem de nou
Trencarem les cadenes de la terra.
Cada cèl·lula i sospir:
Aquelles notes ens atravessen...
Jo m'hi cremo, al teu cos,
Com al darrer jorn de Pompeia!
Les ombres s'esvaeixen,
Et trobaré a les palpentes...
Permet que uneixi
Les senyals dels teus punts.
Tornar a recollir
Allò que la guerra va destruïr;
Tornar a perfilar
Siluetes sota la lluna.
Cada cèl·lula i sospir:
Aquelles notes ens atravessen...
Jo m'hi cremo, al teu cos,
Com al darrer jorn de Pompeia!
Com al darrer jorn de Pompeia!
Com al darrer jorn de Pompeia!
Jo m'hi cremo, al teu cos,
Com al darrer jorn de Pompeia!