Porrera lyrics

Estimo aquesta terra

Com un amant fidel i ardent.

Aquesta terra meva,

Que cada jorn m'encén i em pren:

Pell a pell ens compartim,

Cos a cos ens aprenem

I el desig, ens manté vius els somnis!

Aquesta terra adusta,

Mirada bruna i llavis plens,

La sento aquí al meu ventre

Com si, dins meu, hi fes arrels.

Tornaveu del solituds,

Pas a pas la reconec

I en l'amor la sento altiva i tendra.

La meva terra em porta

Camins enllà de mi mateix.

Reposo quan la miro;

Quan en sóc lluny tot m'entristeix!

Solc a solc la sento endins,

Pel desig se'm fa present

Que el meu cor sense ella no batega...

El Molló ens duu la vida,

La Teixeta, l'amor

I les Marrades, l'oblit...

L'oblit del Nord!

La Sentiu crida a un somni

Amarat de claror;

Però les Marrades, l'oblit...

L'oblit del Nord!

Marxaré d'aquí

Quan m'ompli el cor un matí frondós i clar.

Deixaré aquest lloc:

Hi ha tanta vida que espera món enllà!

Pels sentits encara vius,

L'horitzó serà un reclam

On trobar la força per alçar-me.

No podrà l'enyor

Vinclar l'anhel que m'empeny i em fa vibrar.

Oblidar el retorn,

Serà un espai de silenci i llibertat:

No hi haurà gest ni desig,

Ni un camí, ni cap afany

Prou intens per fer-me tornar enrere!

El Molló ens duu la vida,

La Teixeta, l'amor

I les Marrades, l'oblit...

L'oblit del Nord!

La Sentiu crida a un somni

Amarat de claror;

Però les Marrades, l'oblit...

L'oblit del Nord!