Per què no véns a viure amb mi
a alimentar el meu gos, el meu ego?
M'he cansat de ser així, col·lega,
ja no sé ser només el teu amic.
Jo ara vull ser el teu estimat,
tu em poses en perill.
L'amor em talla com un punyal,
però véns i m'acarones
amb afecte tan antic.
No et prens seriosament el que et dic
i omples la copa que m'embriaga.
Em claves a la creu com Jesús de Praga,
però sempre em defenses i em busques brega
Tant li fa
si és amor o amistat incerta,
Diuen que l'amor destrueix l'amistat
i aquesta a aquell li treu el vigor.
Tant li fa
si és antiquat o romanticisme carrincló,
un dia en mi aquesta aflicció s'assossega.
Viu amb mi i porta el teu amor.
M'agrada la manera com m'agafes,
em dius negre meu, negra meva,
I quan m'abraces i jo m'hi dono,
véns i dius "compte amb aquest avés".
Els amics diuen que passo aquesta vergonya
doncs em transformo quan tu arribes
i encens el llum, però aquesta llum em cega
i obre com una rosa la pedra que duc al pit..