No vull tornar a somiar despert
ni a veure un osasis en el desert
del teu cor,
sóc tan sols un peó per tu.
I a vegades crido al cel pel teu cabell,
em moro per dins, em mata el silenci del teu cor.
I a vegades cau la nit i em desvetllo
casi al mateix temps que perdo jo la son per amor.
I per estimar-te tant... moro jo.
No vull tornar a les il·lusions
són com miratges que fan que et vegi
com vull jo
i la realitat no és així.
Per molt que vulgui canviar no puc,
m'has mentit tant, has secat el meu plor,
no tens perdó.
Agafares el peu quan et vaig donar la mà,
trencares la meva vida, m'obrires una ferida
i mi tirares alcohol.
I per estimar-te tant... moro jo.
Sempre et vaig perdonar
perquè abans era fàcil
quan estimes a algú
el perdones sense més,
però ara que el meu amor
està tan deteriorat, ara que els champagnes
tenen gust a aiguarràs,
no vull veure't aprop
del cul del meu got, el més aprop de casa meva l'ascensor,
no vull veure't aprop del meu nas de pallasso,
no seré més el teu sac, la teva estora, el teu bufó.