A vegades em trobo amb tu
quan no t'espero.
Rere la sorpresa em toca pensar-te.
Hi havia una vegada aquest maleït conte.
Encara segueixo creient en la pols de les papallones,
no vull unes ales que vinguin ja trencades,
el mar sempre va saber guardar-me el secret.
Ell em demana el seu tros de sorra i després el perverteix,
buidant muntanyes per quan arribi
aquella que li fa baixar la marea.
Et vaig sentir tan a dintre que a vegades
pressento que ets al meu costat.
M'agrada explicar-te el que m'ha passat
fins que descobreixo que he parlat sola.
Va arribar per anar-se'n com qui viatja a la cua del vent,
em va fer plorar al besar-me molt lent,
no hi haurà una ciutat on no m'emocioni.
No vaig poder deixar-te la porta entreoberta aquella tarda,
fer-te passar per a mai agafar-te,
ja saps que a estones resulto una idiota.
No vaig poder-te ficar a la capsa d'històries pendents,
parlar-te bonic mentres te m'adorms,
quedar-me el teu temps a canvi de res.
Et vaig sentir tan a dintre que a vegades
pressento que ets al meu costat.
M'agrada explicar-te el que m'ha passat
fins que descobreixo que he parlat sola.
Va arribar per anar-se'n com qui viatja a la cua del vent,
em va fer plorar al besar-me molt lent,
no hi haurà una ciutat on no m'emocioni.
Et vaig sentir tan a dintre que a vegades
pressento que ets al meu costat.
M'agrada explicar-te el que m'ha passat
fins que descobreixo que he parlat sola.
Va arribar per anar-se'n com qui viatja a la cua del vent,
em va fer plorar al besar-me molt lent,
no hi haurà una ciutat on no m'emocioni.
Ai
Et vaig sentir tan a dintre...
A vegades em trobo amb tu quan no t'espero.
Rere la sorpresa em toca pensar-te.
Hi havia una vegada aquest maleït conte.