Bona nit, aimada meva,
he d'anar-me'n bosc enllà;
no hi surtis, a la finestra,
que els teus ulls em faran mal!
Amor meu, has de comprendre
que els arbres m'estan cridant!
No hi puc restar, a casa teva:
m'esperen els meus companys!
No hi puc restar a casa teva:
m'esperen els meus companys!
Lluna trista entre les branques
de la quietud del bosc,
sento com borden els gossos
però, amor meu, no tinguis por...
Quan hagi acabat la guerra,
un bonic dia d'Abril,
tornaré jo a casa teva
i passarem junts mil nits!
Tornaré jo a casa teva
i passarem junts mil nits!
Si no vinc per Primavera
tu, germà, hauràs de llaurar;
i el meu cos cobert de terra
nodrirà els nostres camps.
Un matí a trenc d'albada
pren una garba de blat
i abraça'l, estimada:
estreny-lo fins fer-ne pa!
I abraça'l estimada,
doncs ma vida és a aquest blat...