Ja ho he enllestit,
tinc la maleta al cotxe,
ja ho he agafat tot,
no em vull deixar res.
Que ha de sortir bé,
va començar tot fa uns anys.
Que ha de sortir bé,
serà nou per nosaltres.
Però hem dit prou,
tanco per últim cop la porta,
marxo amb la sensació
que avui m’ho deixo tot.
Guardaré records, records d’aquell temps
i faré el cor fort, trobaré el moment,
moment de mirar enrere
allò que vam ser.
No obriré les mans, fugiré corrent.
Pujaré al terrat, que vagi caient
una pluja d’estrelles,
jo només en vull una.
Ara i aquí
és el moment d’aprendre,
deixarem que el temps ens doni l’espai,
ganes de riure,
ganes de mirar endavant.
Vull notar aquest vent,
vull sentir-lo a la cara
i si un dia en un carrer et torno a veure,
i no som estranys,
ens serà fàcil entendre que ens vam estimar.
Aguantaré el fred que em fa estar despert,
buscaré el meu nord per trobar la sort
i, un cop a dalt la cresta, emprendré aquest viatge inacabat.
No obriré les mans, fugiré corrent.
Pujaré al terrat, que vagi caient
una pluja d’estrelles,
jo només en vull una.